Amb l'estiu,
iniciem una sèrie de col·laboracions per tal de donar a conèixer alguns
indrets de la comarca de l'Anoia, tan del seu patrimoni natural com cultural.
Comencem amb un article de l'Elisa Vidal de Tous sobre la Fou:
"De sempre s’ha sentit a dir que la Fou, de Can Albareda de Tous, era un
lloc màgic, cada racó, cada pedra, cada cova, cada indret... Per tota la gent
del nostre poble, és un lloc de referència.
Una de les moltes coves que hi ha, plena de màgia es la del Diable, primer
per el paper preeminent que té en la llegenda de la Cérvola Blanca, que tots
coneixem i també, per una altre llegenda més petita en el seu context, però
molt curiosa per el seu contingut:
Abans a les cases quan naixia un fill es sentia a dir als germanets grans
–D’on venen els nens mama?– – d’on vols que vinguin? De la Cova del Diable de
la Fou–
Aquesta era la resposta que sentien els nens de Tous, des de temps
immemorial. Jo l’havia sentit.
Per nens d’altres llocs, la resposta era: venen de París, o bé de sota una
col, com el Patufet.
Però els nostres nens no els calia cap resposta forana, la tenien a casa, en
un lloc conegut i màgic, on qualsevol cosa podia passar.
Com el que deia el meu padrí, dient-nos que ell ja ho sentia a dir al seu, i
aquest al seu també: A dins la cova del Diable i ha una plaça molt gran on
quan hi havia mal temps els pastors i aixoplugaven els ramats.
I una altra llegenda, o creença, també petita, comparada amb d’altres, es
aquella que tots la situem al Toll Gran, i que tots, tots els del poble un
moment ho altre hem practicat:
“El llançament de pedres a la canal per on cau l’aigua del saltant”
I tot això mentre es diu... “qui l’encerti el pròxim any es casa”. Seguit
d’un tip de riure, perquè moltes vegades els que practiquen la tirada, no
eren més que nens, de pocs anys i amb un bon canell.
Però d’on bé aquesta tradició? Com a lloc màgic per la nostra gent, ves a
saber si els enamorats anaven allà a buscar la confirmació del seu amor.
O, a resultes de la llegenda principal del lloc, que es “La Cérvola Blanca”,
llegenda on s’explica una història d’amor i desamor, que té el desenllaç al
Toll Gran de la Fou, pot ser que aquesta història fes d’aquell indret, un
lloc mític, per a resoldre afers del cor.
Indicis d’aquesta afecció per anar-hi els enamorats també ens els dona, “La
cova dels escrits” situada en un trencall del viarany, que porta al Toll
Gran. Cova que esta plena de missatges. “Noi estima noia”. “Noia estima noi”.
Cors gravats, i molts escrits, gravats a la paret de la cova, fets amb carbó
d’algun foc de camp, alguns quasi esborrats per el temps, d’altres més nous.
I que això dura... ningú recorda quan va començar. Ves a saber... En queden
tantes de coses amagades entre aquelles pedres...
I els xucladors? Tots
hem sentit a dir que ni ha un al Toll Gran, que va ser el que es va empassar
als enamorats de La Cérvola Blanca i un altre al Toll del Pujet. En realitat,
que són els xucladors? Existeixen? O només són una invenció de pares
previnguts, que per evità que els fills si fiquessin, els hi feien por...
I la Mare de Déu esculpida per l’aigua a la paret de pedra sota la balma del
Toll Gran? Que sembla una Verge costa una mica de veure, però fixant-hi una
mica, t’ho pots imaginar, el cas es, que tots quan anem allí, mai marxem
sense anar-la a veure.
Estic convençuda que dins la gorja de La Fou, s’hi amaguen moltes més
històries, i tinc la il•lusió que dintre un temps, podré afegir més
llegendes, a aquestes d’avui."
Elisa Vidal Mas
Enllaços relacionats:
-Tous, recull
d'història
-Llegenda de la Cèrvola Blanca
-Rutes i llocs d'interès de Tous
-Ajuntament de Tous
|