Fa molts anys habitaven
al castell de Tous els senyors feudals i no tenien la
satisfacció de sentir les rialles d'un infant a la seva
llar.
Com tots els senyors de l'època organitzaven caceres.
Un dia, trobant-se a la Fou, veieren entre l'herbatge la silueta d'una
cérvola blanca i per més que intentaren
d'aconseguir-la sempre s'escapava. Un cop el senyor la va poder
acorralar i quan creia tenir-la va trobar a més de la
cérvola una dolça criatura i se
l'afillà. Passaren molts anys i es convertí
¡ en una formosa noia. Era 'atracció dels joves
nobles de la rodalia però ella els defugia dient que
només es casaria amb el galant que aconseguís
caçar la Cérvola Blanca Un jove que li tenia el
cor robat afirmà amb veu alta: -Senyora, jo prometo, per
dintre d'un any, caçar la Cérvola Blanca per
poder obtenir del meu amor la gràcia.
El jove incansablement la buscava, a vegades se li apareixia
però li tornava a desaparèixer misteriosament.
Fins que un dia passejant-se per la Fou se li aparegués un
vellet que li digué que l'ajudaria a caçar la
Cérvola Blanca si ell li donava l'anima. Ell
acceptà; el vellet desaparegué per on es avui en
dia la Cova del Diable. El jove tot seguint les instruccions del
vellet, que era el dimoni en persona, anà al lloc indicat.
En aquell mateix instant se li aparegué la
Cérvola Blanca; ell aprofitant l'ocasió li
tirà una sageta i va ferir l'animal. Perseguí amb
totes les seves forces la Cérvola però aquesta
s'amagà entre els matolls. El seu perseguidor, feu el mateix
i travessant l'obstacle, veié la figura de la noia que ell
estimava. Va guarir la Cérvola ferida i llavors ell li
digué que havia complet com a cavaller. Ella, en
conseqüència, va respondre-li que
demanés el que vogués. El jove li
demanà que fugissin del món i visquessin junts
per sempre. Havent dit això el toll
s’obrí i els va engolir.
 |