|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vegetació a
l'obaga
Es poden trobar alzinars muntanyencs i carrascars ben
construïts, al nord i l'oestdel turó de la Tossa. També hi ha roureda de
fulla petita a llocs frescals i de terra fonda.
Més sovint, trobem combinacions dels diferents tipus de bosc, amb
brolles i boixedes sota un vol de pins.
Les espècies més característiques son:
Alzina (Quercus ilex ssp. ilex) i carrasca (Q. ilex ssp.
rotundifolia).
Roure valencià (Quercus faginea ssp. valentina).
Pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), Pi bord (Pinus halepensis), Pi pinyoner (P. pinea) i Pi roig (P.
sylvestris).
Marfull (Viburnum tinus).
Heura (Hedera helix)
Boix (Buxus sempervirens)
Corner (Amelanchier ovalis)
Esbarzer (Rubus ulmifolius)
Jonça (Aphyllantes monspeliensis)
Ginebró (Juniperus communis)
Grevol (Ilex aquifolium)
Gavó (Bupleureum fruticosum)
Vegetació
al costat solei
És una vegetació resistent a la secada que creix escampada, sense
recubrir tot el terra, de fulles aciculars i moltes espècies aromàtiques.
Destaquen els boscos de pi bord (Pinus halepensis), brolles de
romaní (Rosmarinus officinalis) i bruc d'hivern (Erica
multiflora). En llocs més secs hi trobem la farigola o timoneda, (Thymus
vulgaris)
Son també destacades:
Ginebre (Juniperus oxycedrus)
Frares (Globularia alypum i G. vulgaris)
Donzell (Stahelina dubia)
Llistó (Brachypodium retusum)
Sabina (Juniperus phoenicea), als punts rocosos.
Crespinells (Sedum s.p.)
