En els boscos
de Montbui hi predomina el pi
blanc, la pinassa, alguns rodals amb força pinyer i algun
punt obac amb pi
roig. A l'obaga s'hi fa l'alzinar amb marfull o amb cartellatge, el
roure de
fulla petita i el boix. En fondals assolellats hi trobem la varietat
d'alzinar
amb arboç. A ple sol hi trobem la brolla que acull la major
part de les
espècies aromàtiques que, juntament amb el pins,
dominen els nostres boscos. A
l'hivern hi floreix el romaní i el bruc, en
terrenys amb sol escàs hi
creix la farigola; la sajolida en llocs castigats pel bestiar. Prop de la humitat i dels cursos d'aigua, la vegetació
està formada per
canyissars, omedes i pollencrades . També hi trobem
àlbers, salzes, saüquers i
alguns avellaners, cirerers i prunyoners. Els conreus bàsicament de secà son de cereals,
ametllers, oliveres i vinya,
així com alguns arbres fruiters.
L'Alzina :(querqus
ilex) de fulles peremnifolis (fulles persistents) i
esclerófilúles (sempre
verdes), petites i dures. Adaptacions a la manca d'aigua,
el·líptiques, verdes
i lluents per sobre i cobertes de pilositat continua per sota. Fruit el
gla.
Suporta sequedat, fred i calor.
Roure :de fulla petita.
Pi blanc: (pinus halepensis) poc desenvolupat.
Pinassa: Molt alt, escorça blanca, fulles llargues.
Pinyer o pinyoner: Fa pinyons
Pi roig: a l'obac, escorça vermella, fulles curtes.
Oms, Pollancres, Oliveres, Ametllers, Avellaners, Cirerers, Noguers,
Figueres,
Saüquers, Canyars, Marfull, Cartellatge, Arboç
(Cireretes de pastor),
Lledoners, Xiprers.
Romaní (rosmarinus officinalis), Farigola (thymus vulgaris),Garric (querqus
cocifera) Càdec (juniperus oxycedrus) Ginebró,
Espígol (lavandula latifolia), Boix, (buxus sempervirers) Bruc, Sajolida, Foixarda, Centaura,
Espernallac, Gavarrera, Esbarzer
La vida ho
envaeix tot. Allà on hi ha una mica de
terra i, fins i tot entre les pedres hi ha vida. La seva
estratègia es la
diversitat de formes, tamanys, colors, olors. La vegetació,
encara que sembli
uniforme, és força diversa.