ELS OCELLS

En l’entorn forestal de la nostre serra, tot i no ser el més propici per les aus, acull diverses espècies. Unes són acolorides com el gaig, el pigot o la mallerenga. Altres són de colors més discrets i més fàcils de descobrir pel seu cant que no pas observar-los com el rossinyol o el tudó. Mentre que la garsa, la merla i la cadernera possiblement si que es posin a l’abast de la vostre mirada.

Àliga daurada (Aquila chysaetos)

És l'àliga més gran al nostre país. Havia niat als espadats de roca de l'Agulla Grossa. Caça en picat sobre conills, perdius i altres animals petits i mitjans. La minva dels remats, de la caça, els verins i els trets furtius la posa en perill.

Cadernera (Carduelis carduelis)

Viu als conreus, jardins i horts. Nia a les branques altes dels arbres. A l'hivern forma grans estols als sembrats, amb pardals i altres moixons granivors. Es abundant.

Garsa (Pica pica)

Cada cop n'hi ha més. Viu a la vora de cases i poblacions. Menja de tot. Nia en arbres alts, típicament als pollancres. És de la família del corb.

Gaig (Garrulus grandarius)

Córvid, com la garsa. Abundant als boscos. Si sentim el seu crit, ens observarà una mica apartat, darrera una soca o una branca, perquè és tafaner i astut. S'alimenta de llavors i petits animalons.

Merla ( Turdus merula)

És de la família dels tords. És l'ocell més corrent a la vora de les rieres, també als jardins urbans. El seu xarroteig es reconeix molt bé així com el bec groc o carabassa del mascle, de plomatge ben negre.

Pigot (Dendrocopos major)

Conegut per la seva costum de foradar les soques velles amb el bec per fer-hi un niu amb un forat rodó d'entrada, al mig del tronc. És corrent, però costa de veure. Menja insectes que treu de la fusta amb la seva llarga llengua.

Rossiyol (Luscinia megarhynchos)

Abundant. El nom llatí parla del gran cant. Viu a les bardisses i el seu bec prim ens informa que menja insectes. També el trobarem als jardins urbans.

Xoriguer (Falco tinnuculus)

És un falcó petit, i alhora, el rapinyaire més comú. Caça a l'aguait, batega les ales sense moure's d'un punt a l'aire, i cau sobre la presa (insectes i sargantanes) en picat. Cria als relleixos de roca o terra.

Mallarenga carbonera o Primavera (Parus major)

Les mallarengues són moixons de bosc, insectívors, dels mes corrents. Altrament dit primavera o ferreter, es també un ocell molt agressiu que ataca sense misericòrdia aquells altres moixons que es fiquen al seu territori.

Tudó (Calumba palumbus)

És el colom més gros d’Europa. El seu soroll de bategar d’ales serveis per a reconèixer-lo. Viu a la vora del bosc i s’alimenta de llavors dels camps i de les aglans. També es troba en els parcs de les ciutats, amb els coloms urbans i les tórtores.