De: *"Costums i Tradicions Catalanes" d'Aureli Capmany pag. 114 copiat del P. Antoni V. Doménech: "Historia de los Santos del Principado de Cataluña".
En saber que havia fugit, sortiren a buscar-lo amb l'ordre donada als seus perseguidors que allà on el trobessin fos degollat. I succeí que els que sortien de Tarragona per aquell mateix portal om Magí havia passat, es tornaven cecs o morien, i els que passaren per altres portals pogueren arribar a la cova. El tragueren d'allí arrossegant-lo i pegant-li amb tanta de crueltat, que li rajava sang de tot el seu cos. Trobant-se els que el martiritzaven cansats i assedegats, li demanaren aigua, i li prometeren que si els en proporcionava el deixarien en llibertat; i llavors el pietós Sant Magí, oblidant les injúries rebudes, pegà tres cops amb son gaiato a la roca viva i féu sortir tres fonts que rajaven una aigua dolça i agradable.
Els perseguidors es feren passar la set i quedaren adormits, mentre que Magí se'n tornava altre vegada a la cova a continuar les seves oracions. En despertar-se, veient que el Sant havia marxat, tornaren a la cova a agafar-lo i el varen matar; i en l'indret on fou degollat es construí temps després,una capella. Recordant que aquella aigua era tan bona, tothom anava a beure d'aquella font, però trobaren que llavors s'havia tornat desagradable i fins inútil per a cuinar i netejar; si bé conservava la virtut que qui en bevia guaria de malalties, si en fer-ho invocava la protecció del màrtir de la Brufaganya. El trànsit d'aquest Sant a la vida eterna va ocórrer el 19 d'agost de l'any 239.