Vet aquí que una vegada els angelets del cel es volien fer una joguina ben bonica. Van agafar rocs i més rocs, el van ben untar amb saliva, els van amuntegar els uns damunt dels altres de qualsevol manera i van fer una muntanya grossa com mai no se n’hagués vista cap altre de tant grossa i tan ferrenya. En una de les roques, hi van posar un forat i es van posar a jugar al carril amb aquella muntanyassa. Uns l’estiraven amb el cordill i els altres l’empenyien pel darrera perquè anés més de pressa i tot el dia la feien córrer movent gran gatzara.

Heus aquí que aquella muntanyassa era tan gran i tan feixuga, que feia trontollar tot el cel, i, com que els feia tanta gràcia, els angelets tot el dia la feien córrer amunt i avall i movien un terratrèmol i un soroll tan gros, que tot el cel anava en renou, fins que Nostre Senyor els va renyar i els va dir que no hi juguessin pas més. Però, com que els angelets com més anava més ganes tenien de jugar-hi, ells que sí quina en fan? La van baixar a la terra amb el mateix fil amb que l’estiraven. I ja en aquest món també es passaven tot el dia fent córrer la gran muntanyassa d’ací i d’allà, fins que un dia, mentre es trobaven entre l’Anoia i el Pla de Bages, heus ací que se’ls trencà el fil al mateix moment que Nostre Senyor i la Mare de Déu es van adonar que en tot el cel no hi havia un sol angelet, perquè tots havien baixar a jugar entre els homes de la terra. Els van cridar i els van fer pujar. Així fou com van deixar abandonada la joguina en l’endret, en el qual va restar per sempre més.

Per tot el que portem explicat, la gent vella sempre anomenaven la muntanya “Montserrat del Àngels”, i per això hom diu també que aquesta és diferent de totes les altres muntanyes de la terra, perquè va ésser feta al cel com una joguina angelical i no pas com una muntanya tal com avui nosaltres la veiem. I heus aquí també per què sempre els àngels  han tingut una preferència especial per tot allò que es refereix i relaciona amb Montserrat, ja que es tracta d’una obra llur.

Encara es conserva l’ansa on els àngels lligaven el fil per estirar la muntanya quan hi jugaven al carril. És la Roca Foradada.