Temps era temps que el diable va ensenyorir-se de Montserrat i feiatantes malifetes com podia empudegant-ho tot amb la seva petja i no havent-hires de segur a la seva vora.
Cansada la Mare de Déu de tanta dolenteria, un diasortí a empaitar-lo. 
Esporuguit En Banyeta en veure’s perseguit, va ventar uncop de capa una roca, la va foradar, va passar pel forat que havia fet, al bellmig, d’un cop de pota hi va obrir un forat a tall d’avenc o de pou i per allíva baixar cap a l’infern.
Mai més no ha gosat tornar a Montserrat a fer-ne  deles seves. 
Es té per ban cert que dintre del forat de la Roca Foradada hi ha unade les portes de l’infern que té forma de pou.
També diuen que el qui passa perdintre de la Roca Foradada amb un cistell ple d’aigua a la mà, si és home estorna dona, i si és dona es torna home.