Aquesta llegenda ens explica com un dia de primavera, un pel·legrí va trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.
La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un rosegó de pà.
El pel·legrí quan va veure a la Maria va dir:
- Bon dia, em podria donar una mica de pà? - va demanar el pel·legrí.
- Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem en sequera? - li va dir Maria Llopart.
- Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! - va contestar el pel·legrí.
I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:
- És impossible, jo no tinc pà! - I la Maria es va ficar a plorar.
Llavors el pel·legrí, que diuen que era un àngel, li va dir:
- Tot té remei, la sequera s'acabarà si feu una processó amb la imatge del Sant Crist. Així que, si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a passejar i aleshores plourà i s'acabarà la sequera.
La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un pà acabat de fer, i va cridar:
- MIRACLE!, Tinc pà! - però quan va sortir a donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja no hi era.
La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret i van trobar el Sant Crist. Després van demanar permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell els hi va dir que podíen fer la processó el dia 28 d'abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.
Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d'abril i, llavors, van començar a sortir núvols negres, a caure gotes grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va ploure.
Des d'aquell 28 d'abril de l'any 1688, cada 28 d'abril es celebren les festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per la vila.