LA VERGE DE MONTSERRAT

Ningú ha pogut saber fins avui dia l'origen primitiu d'aquesta imatge, però es diu que uns pastors (pastors son sempre els qui troben les verges amagades) veien caure d'estels forta pluja en arribar el capvespre dels dissabtes i sentien uns cors de veus tan pures que semblava que els àngels hi cantaven. Un bon dia els minyons van decidir-se, i deixant a redós els xais i cabres se'n van, a pas de bou, a veure què era tot allò de les llums i les cantades que feia tant de temps que es repetia i que ja quasi bé els amoïnava.
De lo que va passar, con cosa certa fins el present ningú n'ha donat constància; però sembla que els pastors, van anar cercant per garrigars i marges varen trobar una cova, i entrant dintre hi sentiren com cors de veus llunyanes, mentre que pels racons i per la volta serpejaven follets i llums estranyes. Ja en varen tenir prou; giren l'esquena i agafant llurs remats se'n van a casa, ho conten als demés pastors, als veïns, a la mestressa, als boços i criades, i els deixen convençuts del fet insòlit, i acorden tots, que és un miracle.
Fugint d'Ausona perseguit pels moros, el sant bisbe Gotmar sojornava a la vila de Manresa mig lliure, mig esclau, quan va ser sabedor, per un prevere, dels fets de Montserrat. Va rumiar-s'ho un xic, va decidir-se, i l'endemà al llevar-se, acompanyat d'uns quants se'n va, per veure si en tria l'entrellat. Arriben a la cova, i allí en terra, en un racó, al entrar, varen trobar una verge força guapa amb un infantó al braç; tenia tot l'aspecte d'una pobra i anava a peu descalç, mes la seva faç bruna resplendia con un diamant brillant.
Gotmar va dubtar un xic, però l'agafa i se'n vol tornar avall amb l'intent d'emportar-se-la a Manresa i cap a Vic més tard, quan en arribar al lloc a on madona té el domicili actual la imatge es va tornar talment feixuga que va fer dir a Gotmar: "No puc aguantar més, minyons; me sembla que de plom s'és tornat." Prou va provar aquella gent devota de seguir endavant: madona es va quedar allí, tossuda, i tots mig astorats. El bisbe llavors fa: "Germans caríssims, el Cel ens dona senyal; la verge deu haver posat afecte en aquest afraus,
ella sabrà perquè; però jo des d'ara la hi deixaria estar. No la sacsegeu mes, que si aquí es queda ‚s perquè el lloc li plau. Fem-li aixecar, incontinent, un temple decent i força gran i el temps farà el demés; dem-hi una empenta, i la fe florirà com floreixen pel maig les ginesteres al cim d'aquest penyals.

Així ho diu: La Nova Guia de Montserrat de Frederic Gironella.