LLEGENDA DE ST. JORDI
La tradició
catalana situa la llegenda de Sant Jordi a la ciutat de Montblanc.
Aquesta llegenda explica
que arribà al voltant de la ciutat un drac que tenia la
capacitat de volar i que amb les seves alenades contaminava l'aire i
atemoria a tots els vilatans. Els seus habitants van decidir
organitzar-se per no haver de sofrir els atacs de la bèstia
i
alimentar-la per veure si així els deixava tranquils;
li van portar els ramats que tenien i va semblar que la cosa va
funcionar. 
Però arribà el dia que els animals per
oferir al monstre es van acabar i van creure convenient que cada dia
li haurien de portar alguna persona per saciar la seva fam. Agafaren
una olla i posaren dins els noms de tota la gent de la ciutat i
casualment sortí el nom de la princesa. Tant ella com el seu
pare, el rei, van acceptar la sort de la jove.
Aquesta s'anava allunyant deixant
enrere tot allò que estimava. Es dirigia cap al bosc on es
trobaria al drac quan es trobà amb un jove cavaller amb una
armadura brillant, ella en veure'l li va pregar que
s'allunyés
d'allí i li va explicar el que estava fent aquell drac. Ell
li
digué que no temés que no li passaria res ni a
ell ni a
ella, i caminaren fins al lloc on vivia el drac. En veure al cavaller
i a la princesa la fera feu la intenció de
llançar-se
sobre la jove donzella però el cavaller li ho va impedir
envestint-lo amb la seva llança; l'atac deixà
confós
al drac. Aleshores el jove es tragué el cordó de
la
cintura i lligà la bèstia que el seguia
dòcilment
com si fos un gosset. Quan veieren arribar a la princesa, al jove i
al drac, els vilatans avisaren de seguida al rei, que sortí
a
veure que havia passat amb la seva filla i per saber qui era aquest
jove cavaller que havia amansit a la fera. A arribar a l'exterior de
la muralla el cavaller travessés amb la seva
llança al
drac que es fongué i de la seva sang en nasqué un
roser
amb unes roses d'un roig molt intens, ell agafà la
més
bonica i l'entregà com ofrena a la princesa. El rei li
preguntà el nom al cavaller, que li respongué que
es
deia Jordi, i veient el que havia fet per la ciutat li oferí
la mà de la seva filla, però ell li
digué que no
ho podia acceptar perquè no era digne de tal privilegi,
agafà
el seu cavall i seguí el seu camí. |