L'ESCUT DE CATALUNYA

Els normands entaularen una forta guerra contra el comtat franc i envaïren furiosament el seu terreny, tant que el comte franc Carles el Calp, oncle del comte de Barcelona Guifré el Pelós, no es veié capaç de contenir la furiosa invasió i demanà ajuda als catalans perquè fessin quelcom a favor d'ell, veient de conjurar el perill terrible que li queia damunt.
El comte de Barcelona sortí de Catalunya amb una gran host camí del camp de batalla del comte Carles. Hi arribà mentre aquest i els seus lluitaven furiosament contra l'exercit dels normands invasors; els catalans es posaren al moment a la brega amb tanta fúria que al moment fou detinguda l'empenta normanda i poques hores després aquests fugien cames ajudeu-me, abandonant el camp,i així queda restablerta la seguretat del comtat franc, salvat per armes i braços catalans.
El comte Guifré, mortalment ferit en la palestra i fou conduit a una tenda del comte Carles, on aquest el visità. Veient que anava a morir, el comte Guifré demanà al comte Carles que fes quelcom per Catalunya i que veiés si podia donar-li un emblema per les seves armes, ja que sols li dolia de morir sens haver pogut conquerir cap llaurer de glòria per a poder-lo estampar damunt del camp llis del seu escut. El comte Calb li respongué que bé prou els acabava de guanyar, els llorers i que ell mateix se'ls duia el damunt amb la sang que abundosament li brollava de les ferides. i, posant la seva mà damunt de la més sagnant ferida de Guifré, marcà amb els quatre dits sangosos quatre barres o ratlles damunt de l'adarga llisa amb camp d'or, i, des d'aleshores quedà fundat i establert l'escut de Catalunya, fet amb la sang del primer des seus comtes reis i fundador del seu estat independent.

Així ho conta Joan Amades a: Les millors llegendes catalanes