És
difícil trobar entre tots els llogarets i pobles catalans, un
en que no tinguin els més diversos mites típics del
folklore i la cultura popular: des de les ànimes en pena
condemnades a vagar pels camins, o els entremaliats follets que
habiten boscos i camps. Però a la comarca de l’Anoia
és particularment coneguda una curiosa llegenda, en la qual
s'atribueix el nom del riu i de la comarca als temps del patriarca
Noé.
Fou
desprès del Diluvi Universal, al final de quaranta dies i
quaranta nits de pluges torrencials, quant per fi, es tancaren les recloses
del cel i va parar de ploure, encara coberta de núvols
la terra i entre els núvols aparegué un arc de tots els
colors, signe de l’aliança de Déu amb els homes. Noé
llavors va desembarcar amb els seus fills, les seves nores i els
animals que duia a l’arca.
Els
fills de Noé, eren tres i es deien: Sem, Cam i Jafet.
Jafet va
tenir set fills. Des de sempre s'ha considerat que Jafet i els seus
fills van ocupar una zona geogràfica compresa entre La mar Negra
i la Mediterrània per repoblar-la, complint el mandat de
Déu. Un d'ells de nom Thubal o Tubal junt amb d'altres,
caminaren molt de
temps, resseguint moltes terres buscant llocs bons per poblar-los, fins
que
van arribar al nostre país, i van veure bones terres i bons
boscos, i
bones aigües, i bons assentaments; es quedaren aquí, i
per por del que sentien dir del diluvi, s’assentaren en unes
altures
que anomenaren Pirineus; Després,
els fills de Noé li van donar néts al patriarca;
Noé
va venir a la regió mediterrània a veure a Tubal que
l'anava poblant i la va resseguir des de l’estany
de la Font Salada a Salses, fins a les dunes que guarden de la
mar el riu Segura a Guardamar, i des del riu de les oliveres de nom Cinca a Fraga, fins a la part
mes occidental de les illes balear navegant amb una Arca de nova construcció fins a Maó.
Noé va
anar recorrent i visitant en aquestes terres als seus néts i descendents
que com pare universal de tot el gènere humà li tocava
de veure.
Transcorreguts
84 anys després del Diluvi Universal, Tubal troba unes bones
terres i bones aigües prop d'un riu petit, li agradà el
lloc i es
quedà, es va casar i va crear una família. Tubal va tenir
una filla que en honor a Noé l'anomenà Noela. Al seu
torn Noela es casà amb
el seu propi germà Gal Gafet. Ambdós decidiren fundar
una petita llar prop del riu sense nom. L'anomenaren com a la
noia,
o sia "Noela". Amb el pas del temps el riu Noela es convertí en
Nolla i
després en Noia. Actualment es coneix per riu Anoia. En aquesta
comarca el mateix Noé va plantar les primeres vinyes a
Sant Sadurní i el seu
fill Jafet inicià els primers conreus de blat i altres
cereals a Calaf. Tubal trobà un llac a Capellades, i va plantar
oliveres, arbres fruiters i tubercles i Noela
plantà
ginesta i altres flors i construí els primers jardins. Gal
Gafet plantà guixes, llenties, mongetes i el cigronet de l'alta
Anoia. Res del que varen
plantar ha deixat mai de créixer en aquesta comarca.
