LLEGENDA DE SANT ANASTASI
Patró de Lleida i de Badalona
De: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Anastasi
És una figura històrica a la que s'atribueix una vida exemplar perquè, en certa manera, personifica un mite que simbolitza una actitud personal davant la vida. Aquesta actitud és la de la fidelitat a la pròpia fe, defensa dels propis pensaments i de la llengua pròpia o vernacla de cada lloc que es considera emanació de l'Esperit Sant Universal. Davant d'aquesta fe, el poder imperial de Roma exigeix obediència a la seva Llei i l'adopció de la llengua llatina o "llengua romana" convertida en "la llengua de tots" , la qual és imposada com a llengua obligatòria en els territoris corresponents a les nacions autòctones conquerides. I, això es fa, en detriment de la llengua local o vernacla de cada lloc i de la cultura autòctona que aquesta posava de manifest. Les llengües autòctones o vernacles, es consideren llengües sagrades per aquells qui, basant-se en les ensenyances evangèliques i les ensenyances de Jesucrist, creuen que l'Esperit Sant Universal infon "el do de llengües" i inspira, per tant, en les diverses llengües pròpies o vernacles de cada lloc i no en una única llengua, en la llengua imperial.
Sant Anastasi degué néixer a
la Ilerda
romana entorn el 263, ja que algunes cròniques conten que en
el moment del seu
martiri (303) tenia 40 anys. A Lleida encara s’hi conserva el
seu bressol al
carrer Magdalena número 22.
Els seus pares eren pagans així, que en
complir l’edat d’anar al servei, emigrà
a Roma i ingressà en l’exèrcit.
Allí
assolí el grau de centurió de la
guàrdia personal de Dioclecià i fou
centurió Cornicularius.
Commogut per la fortalesa dels
cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i
es canvià el nom
pel d’Anastasi (el ressuscitat).
El 303, amb motiu del decret de
persecució promulgat per Dioclecià feu
objecció de consciència i es deslliurà
del càrrec de cap de la guàrdia de
l’emperador.
(Joan Amades, diu que fou a causa
d’una
denúncia la qual es produí després
d’una baralla entre dos soldats. Com que un
era pagà i l’altre cristià, la
venjança del pagà es convertí en
denúncia.)
El fet és que, Sant Anastasi i els seus
companys (uns diuen que 70, d’altres que 73) fugen cap a
Lleida.
Just a les portes de la ciutat es
produeix el miracle del pou de Sant Anastasi, que es
transmetrà per tradició
oral.
En el moment en que algú explica al
sant i a la seva comitiva quina és la política
envers els cristians del
governador Dacià (bastant actiu en aquella època
dins la Tarraconense), els
amics del sant defalleixen i es neguen a entrar a la ciutat.
S’aturaren en sec
tot posant l’excusa que tenen set. Ell, però,
continua caminat.
Just en aquell moment, Sant Anastasi
passa per davant d’un pou i crida els companys. El pou
és ple d’aigua però ells
no tenen estris per tal d’extreure-la. Aleshores, Sant
Anastasi, s’agenolla
davant del pou i, tot resant i implorant a Déu, el toca.
L’aigua del pou
comença a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal
de manera que tots
poden assadollar la seva set.
Al veure el miracle, els companys
demanen perdó al sant i decideixen entrar a la ciutat amb
ell.
Un cop dins la ciutat els habitants d’Ilerda
es converteixen gràcies a Anastasi i els seus companys. Al
mateix temps, el
governador Dacià, és encoratjat per
Dioclecià per tal que persegueixi amb més
empenta els cristians. D’aquests manera, doncs, el sant i els
seus amics són
empresonats.
Dins la presó, Anastasi rebrà un tracte
de favor per tal de fer-lo renegar de la fe.
Mes tard es traslladà als reus presos
fins a Caesar Augusta (Saragossa), (a peu per a cansar-los) i,
després, a
Tarraco on patiren martiri. Finalment Anastasi fou dut a la
presó de Baetulo
(Badalona). El dia 11 de maig el tragueren de la presó del
carrer Fluvià, el
dugueren a la carretera de la Conreria i allí el varen
degollar. A ell i als
altres 73 (ò 70). Era l’any 303.
El seu nom "Anastasi" es deriva de l'hebreu "Hannah" que
vol dir "Compassió" i el sufix "Tasi". Hi ha qui el fa
derivar del grec "Anastasimos" que vol dir "Aquell que té
força
per a ressuscitar".
 |