L'any 1840, a Cal Perotet, fou assassinat en Martí Morera -vidu de Rosa Mateu-, i el seu fill hereu, en Ramon, que s'havia casat el mateix dia. Els bandolers foren els malvats Marimon i Casulleres. Els van degollar prop de Sant Genis. Primer ho van fer al pare i més enllà al fill. L'àvia, la Rosa Segura de Mateu, oferí als bandolers -abans que aquest s'enduguessin el gendre i el nét- tot el que tenia a canvi que no se'ls emportessin. Els bandolers van acceptar diners, però se'ls van emportar igualment per assassinar-los. Segurament hi va haver alguna denúncia falsa o algun odi desconegut.
(El 1841 els bandolers Marimon i Casulleres que capitanejaven una gran partida de lladres foren atrapats pels mossos d'esquadra i el sometent de Rubió. Allí els donaren mort en l'anomenat "Pla de les Bruixes". Després d'anys d'atemorir els pagesos de les rodalies i fins i tot viles mitjanes com Jorba, Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui i Miralles. segons: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rubi%C3%B3)ELS CARBONERS BURLETES
Explicava Mossèn Amadeu el fet d'uns carboners tortosins que feien carbó a Cal Vidal. Es trobaven en una barraca en una nit que va nevar molt -fins arribar a uns dos pams de neu-. Aquells desgraciats volgueren divertir-se a costa del Sr. rector de Montbui: volien fer-li aixafar la neu donar-li una -gens- bona nit. Un de la colla va fingir estar malalt, i un altre va baixar a Montbui a buscar al Sr. rector, per dir-li que hi havia un malalt molt greu que volia rebre els Sagraments. El Sr. rector va llevar-se, i amb l'acompanyant feu via cap el bosc llunyà de Cal Vidal amb penes, treballs i perills. En arribar a la barraca dels carboners, va preguntar on era el malalt. Li van ensenyar un home que estava ajagut al fons. El Sr. rector s'hi va acostar amorosament, dirigint-li la paraula, a la qual el fingit malalt no va contestar. "Aquest home és mort", va dir el Sr. rector, alarmat. El somriure burleta dels carboners desaparegué immediatament i foren tots ells presos d'una espantosa sorpresa. Vertaderament, aquell home era mort. Qui això ho visqué, segons Mossèn Amadeu, fou Mossèn Antoni Albareda, rector de Montbui entre els anys 1857 i 1903.
 |