ELS ALMOGAVERS

Els almogàvers eren unes companyies deguerres professionals, soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, quevan ser emprats en la lluita contra els musulmans. Especial relleu històric vancobrar els almogàvers catalans i aragonesos que van lluitar al costat de JaumeI el Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i València, i Pere II elGran en la conquesta de Sicília i per rebutjar la invasió francesa.
Més endavant, van participar en lesGuerres de Sicília al servei del rei Frederic II.
En aquella època va ser coneguts per laseva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien delsaqueig, però en temps de pau acostumaven a ser una font de problemes ja que esdedicaven a saquejar la població pagesa.
Així, van servir al rei Frederic II deSicília fins a la pau de Caltabellota, que va obligar Frederic II a dissoldreel seu exèrcit, integrat, principalment, pels mercenaris almogàvers.
Després van formar l’Expedició Catalana aOrient (1302-1311), duta a terme per la Gran Companyia Catalana que, sota ladirecció de Roger de Flor (guerrer de fortuna, corsari i antic cavallertempler), va ajudar l’Imperi Bizantí contra els turcs.
Així, Roger de Flor es va dirigir aConstantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers als crits de "Desperta Ferro" i “Sant Jordi” van eliminar 7.000 turcs (d’un total de 18.000), mentre els catalans només registraren 180 baixes. Lesvictòries dels almogàvers a l’Àsia Menor van despertar els recels delsbizantins i l’odi popular pels abusos dels seus homes, i així, l’any 1305,Roger de Flor va ser assassinat víctima de les intrigues de la cort imperialbizantina. Aleshores, els almogàvers –dirigits per Bernat d’Entença, Bernat deRocafort i Ramon Muntaner– van revoltar-se per venjar la mort del seu cap (laVenjança Catalana) i van formar la Companyia Catalana d’Orient, amb base aGal·lípoli, van saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Màrmara i ladel Bòsfor.
Posteriorment, els almogàvers van passaral servei de diversos senyors, fins que van ocupar el ducat d’Atenes i s’hi vanestablir. Més tard, van conquerir el sud de Tessàlia, on van crear el ducat deNeopàtria. La Companyia va organitzar aquests ducats com una república militar.Hi va crear les institucions i va elegir els propis governants, si bé quereconeixien la sobirania dels reis de Sicília.
Tot i que els catalans van mantenir lapresència als ducats, aquests no van quedar units formalment a la Coronad’Aragó fins al 1380, poc abans de que els ducats desapareguessin.