SANTA MARGARIDA DE MONTBUI-RETALLS D'HISTORIA
DEL POBLE I ELS SEUS BARRIS" de Josep Casanellas i Solé.

La Tossa l'any 1971

De cop i volta es presentaren a la casa de la Tossa un grup d'homes armats apuntant les pistoles cap a l'avia Mercè. Ella s'espantà de cop i va caure a terra. Tot seguit sortí l'Angeleta, amb una filla nascuda feia poc temps, queixant-se d'aquest comportament. Volien les claus de l'ermita i ella va dir que per tot això no calia donar aquest ensurt a la pobra àvia. Van buidar tot el que hi havia dins l'església cap al carrer junt amb la imatge de la Mare de Déu i van calar foc. Va sortir l'Angeleta i els va avisar que apaguessin el foc, ja que l'era hi havia un munt de garbes. També els digué: "tot això que destruïu els vostres fills hauran de reconstruir-ho".
Veient que l'Angeleta no parava de cridar van apagar el foc i van dir que tornarien un altre dia. Aleshores, l'Angeleta va ser a temps de treure la imatge de la Mare de Déu, ja una mica socarrimada. Va agafar la imatge i la va amagar bé durant tota la guerra. Les campanes les van tirar daltabaix: una fou guardada i va anar a parar al campanar de Montbui, i l'altre va ser trencada i se la van endur. El batall fou llençat dins un pou que hi ha al collet, al camí de les antenes; posteriorment fou recuperat i ara es troba en el petit museu veïnal de la torre de defensa. Acabada la guerra, l'església va ser reparada, i recordant les paraules de l'Angeleta: "els vostres fills hauran de reconstruir el que vosaltres destruïu", de fet, una de les persones que va treballar en les reconstruccions, era fill d'un dels homes que en el seu dia ho van destruir.