Diu Mossèn Amadeu Amenós i Roca, prev. a “Notes Històriques del Castell i Poble de Santa Margarida de Montbui”:
Font del Moro o del Salvatge.-  La font del Moro o del Salvatge, comuntment anomenada “de cal Bisbal”, és un altre record del Feudalisme. En aquesta font, per cert molt abundant, hi tenia el senyor unes banyeres. Avui sols queda la font, consistent en un dipòsit tancat amb una porta de ferro , finint amb volta, del mateix material i construcció que l’Església, el Castell i la Cisterna. De mig en avall les parets laterals i la del fons son de tosca natural; lo que fa que en temps en què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l’atenció és un tros que surt de la paret del fons i estirant-se sobre l’aigua té la forma d’un home agegut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de “font del Salvatge”. Aquest dipòsit llença l’aigua a fora per un sobreixidor, de manera que no hi ha necessitat d’obrir-la per a beure.

Diu Mossèn Francesc Espinalt a "Des del mirador de la història":
En aquells reculadíssims temps de fa més de dos mil anys, la gent que habitava aquesta conca era religiosa i tenia a la Tossa el seu santuari comarcal, en què l'escultura representativa de la Divinitat era una Bou de pedra, amb el cap alt i deixondit per rebre l'honor sacrificial i la veneració dels devots, que adoraven en ell a déu...///...I és de dir que aquells piadosos romeus íbers passaven tots a rentar-se i purificar-se, creient alhora en la virtut curativa, per la "Font Sagrada" avui de Cal Bisbal, llavors molt abundosa dins una ruta, l'aigua de la qual saltava a unes banyeres adollant entre flonjors d'herba i tosca de les entranyes de la muntanya sagrada con una donació generosa del Déu benevolent.

L'any 1994 es construí una bassa de 300.000 l. prop de la font com a punt d'aigua en cas d'incendi.