Vegetació a l'obaga

Es poden trobar alzinars muntanyencs i carrascars ben construïts, al nord i l'oestdel turó de la Tossa. També hi ha roureda de fulla petita a llocs frescals i de terra fonda.

Més sovint, trobem combinacions dels diferents tipus de bosc, amb brolles i boixedes sota un vol de pins.

Les espècies més característiques son:

Alzina (Quercus ilex ssp. ilex) i crrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia).

Roure valencià (Quercus faginea ssp. valentina).

Pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), Pi bord (Pinus halepensis), Pi pinyoner (P. pinea) i Pi roig (P. sylvestris).

Marfull (Viburnum tinus).

Heura (Hedera helix)

Boix (Buxus sempervirens)

Corner (Amelanchier ovalis)

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Jonça (Aphyllantes monspeliensis)

Ginebró (Juniperus communis)

Grevol (Ilex aquifolium)

Gavó (Bupleureum fruticosum)

Vegetació al costat solei

És una vegetació resistent a la secada que creix escampada, sense recubrir tot el terra, de fulles aciculars i moltes espècies aromàtiques. Destaquen els boscos de pi bord (Pinus halepensis), brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) i bruc d'hivern (Erica multiflora). En llocs més secs hi trobem la farigola o timoneda, (Thymus vulgaris)

Son també destacades:

Ginebre (Juniperus oxycedrus)

Frares (Globularia alypum i G. vulgaris)

Donzell (Stahelina  dubia)

Llistó (Brachypodium retusum)

Sabina (Juniperus phoenicea), als punts rocosos.

Crespinells (Sedum s.p.)

Fauna viva

De la fauna viva, tota la Serra és un habitat propici a les aus rapinyaires: el xoriguer (Falco tinnuculus), l'esparver (Accipiter nisus) l'astor (Astor vulgaris). Hi havia criat l'àliga daurada (aquila chysaetos).

És problable trobar el senglar (Sus scrota) als fondals, i senyals de cabirol (capreolus capreolus).

Entre els insectes, cal destacar la papallona Isabel·la (Graellsia isabellae), i un escarabat que només s'ha trobat a una cova de la zona (Tycobitinus listal).