L'Ermita
de la Tossa de Montbui es de planta basilical (rectangular) amb tres
naus i coberta a dos vessants. La teulada és de lloses de
pedra. En aquesta edificació podem distingir tres etapes
constructives ben diferenciades: la primera, la part de la nau que
correspon a l’època pre-romànica; la segona, la
part que es construí en temps de l'abat Oliva i, per últim,
els elements adossats durant el segle XVI.
La
part de la nau corresponent a la zona més occidental de
l'església és del segle X, tal com es pot observar en
les seves parets, construïda amb pedres petites i col·locades
en forma irregular. Els absis, construïts a la testera de
l'església, corresponent al temps de l'abat Oliva, segle XI;
aquest, en nombre de tres, son el reflex exterior del nombre de naus
en què està dividida l'església. Com a fet
significatiu podem observar-hi la decoració feta amb arcs
llombards i lesenes (faixa vertical estreta que sosté
l'arcada), elements que ens indiquen la influencia llombarda que va
tenir el romànic català en aquest període. També
podem veure con ja ha evolucionat la forma constructiva; la
col·locació de les pedres és mes ordenada i la
forma d'aquestes mes gran i ben escairades. En el centre de cada un
dels absis trobem una finestra d'esqueixada. La cobertura de
l'església de la Tossa és feta amb volta, fet poc
usual en aquells moments. Anys més tard devia tendir a
obrir-se i això va obligar a construir un contrafort exterior
que avui encara podem veure adossat a la paret de migdia.
Com em
dit anteriorment, l’església es de tres naus separades
per columnes i cobertes amb volta de canó, que en la part dels
peus de l'església és lleugerament en forma de
ferradura, tècnica constructiva utilitzada durant el segle X i
que a la Tossa correspon la part de la construcció feta
pel bisbe Froià als voltants del 987 quan va ordenar la
reconstrucció del castell i l’església.
Pel que
fa a les columnes, en trobem un total de vuit al llarg de la
nau, més dues adossades al presbiteri. La columna de la Tossa
es massissa, està formada per un capitell amb equí
(part del capitell de perfil convex) i àbac (forma de plat o
safata) sense decoració, el fust està integrat per tres
tambors i una base també sense decoració, però
amb caires arrodonits. Aquestes columnes són el suport d'uns
arcs de mig punt que separen les tres naus. L'arquitectura catalana
dels segles XI i XII no dóna gaires exemples d'esglésies
construïdes sobre columnes, amb tot, a més de la Tossa
podem també citar l'església de Sant Martí
del Canigó, la de Sant Miquel de Terrassa o les esglésies
bastides sobre columnes i pilars cilíndrics de la Vall de Boí
i la Vall d'Aran.
El sòl
del presbiteri és més alt que la resta de nau i és
també en aquest indret on la volta es mes baixa, assenyalant
probablement on estaria el presbiteri primitiu. Dues columnes
adossades i més curtes que les de la resta de l'edifici donen
pas als absis probablement construïts al segle XI. Un altre
element que, com ja em vist, correspon a l’apoca més
primitiva són les pilastres del final de l'església.
Pilastres molt rústegues que suporten uns arcs de mig punt i
que en part, estan amagades sota una doble paret que es va construir
al final de l'església per tal d'aguantar el campanar
d'espadanya o de cadireta.
L'església
consta de set finestres d'esqueixada, una al mig de cada absis, i
d'una obertura cruciforme a la paret del fons de la nau. Les
finestres es tanquen amb alabastre des del 2005, en substitució
dels vitrall de colors que hi posaren el 1961 poc adients al
esperit de la reconstrucció. A la paret nord hi ha una
edificació adossada que data del segle XVI, es tracta de la
capella del Roser que en l'actualitat fa les funcions de sagristia.
Es una construcció massissa que, si bé trenca les
línies constructives exterior de la fàbrica de
l'església, no representa cap trencament en l'harmonia
estètica exterior. Aquesta capella conté les tombes de
la família Vilaseca. Com a element constructiu, en parlar de
la capella cal citar l'arc que li dona accés i que està
construït amb carreus quadrats.
El
portal d'accés, situat a la zona de migdia, és format
per una porta adovellada de mig punt. En las dovelles
d'arrencada hi ha sengles cornises ornamentades amb temes geomètrics
molt simples que, segons E. Junyent, responen amb molta precisió
a la manera de fer dols picapedrers del segle XVI. En l'actualitat
aquestes cornises ornamentades es troben força erosionades.
Per
últim cal mencionar el campanar d'espadanya amb dos arcs o
ulls, que si bé és un element clarament sobreposat,
forma part, ja avui, de la silueta inconfusible de la Tossa.
PICA
BAPTISMAL
Al
final de l'església hi ha una pica baptismal de les
anomenades d’immersió. Aquesta pica presenta
característiques molt arcaiques. La seva forma es de mitja
esfera, feta en un sol bloc de pedra. Presenta un senzill motiu
ornamental: una sanefa de doble dent de serra que l'envolta
exteriorment. És, amb tota probabilitat, un dels pocs
elements de culte que es conserven de la primitiva església.
ALTAR
L'any 1960 es construeix un altar de pedra.
La pedra diuen que es va treure de l’antiga església de
les monges de clausura que hi havia al carrer de Santa Teresa
cantonada amb l’Avinguda de Barcelona d'Igualada, que a la
vegada procedia d’un safareig que era on avui hi ha el
mercat de La Masuca. La pedra la van tallar perquè era massa
llarga i es va haver de consagrar de nou. Des d'aleshores d'hi guarden les reliquies de Sant Benet, i dels màrtirs Sant Bartomeu i Santa Agnès. Dom Aureli Escarré,
abad de Montserrat, consagrà l'altar major el 28de setembre de 1961. Per això
a la part superior de la pedra de l’altar s’hi poden
veure les dues consagracions.
La
part de la nau corresponent a la zona més occidental de
l'església és del segle X, tal com es pot observar en
les seves parets, construïda amb pedres petites i col·locades
en forma irregular. Els absis, construïts a la testera de
l'església, corresponent al temps de l'abat Oliva, segle XI;
aquest, en nombre de tres, son el reflex exterior del nombre de naus
en què està dividida l'església. Com a fet
significatiu podem observar-hi la decoració feta amb arcs
llombards i lesenes (faixa vertical estreta que sosté
l'arcada), elements que ens indiquen la influencia llombarda que va
tenir el romànic català en aquest període. També
podem veure con ja ha evolucionat la forma constructiva; la
col·locació de les pedres és mes ordenada i la
forma d'aquestes mes gran i ben escairades. En el centre de cada un
dels absis trobem una finestra d'esqueixada. La cobertura de
l'església de la Tossa és feta amb volta, fet poc
usual en aquells moments. Anys més tard devia tendir a
obrir-se i això va obligar a construir un contrafort exterior
que avui encara podem veure adossat a la paret de migdia.
L'església
consta de set finestres d'esqueixada, una al mig de cada absis, i
d'una obertura cruciforme a la paret del fons de la nau. Les
finestres es tanquen amb alabastre des del 2005, en substitució
dels vitrall de colors que hi posaren el 1961 poc adients al
esperit de la reconstrucció. A la paret nord hi ha una
edificació adossada que data del segle XVI, es tracta de la
capella del Roser que en l'actualitat fa les funcions de sagristia.
Es una construcció massissa que, si bé trenca les
línies constructives exterior de la fàbrica de
l'església, no representa cap trencament en l'harmonia
estètica exterior. Aquesta capella conté les tombes de
la família Vilaseca. Com a element constructiu, en parlar de
la capella cal citar l'arc que li dona accés i que està
construït amb carreus quadrats.
