L'escull coral·lí de La Tossa
nummolits (forma de llentia)

Fa 36 milions d'anys (època Eocè), l'actual Depressió Central estava formada per un mar temperat, tranquil i poc profund.
A les vores d'aquest mar hi varen créixer nombrosos esculls coral·lins, on hi convivien coralls amb altres espècies marines.
Posteriorment, aquest mar va quedar aïllat i les condicions varen ser molt favorables per a la fossilització d'un gran nombre d'exemplars de l'escull que varen morir en retirar-se l'aigua.
L'aigua es va anar evaporant donant lloc a dipòsits salins (Súria i Cardona) de guixos (Òdena, Jorba, el Coll del Guix...).
bivalves (mol·luscs de dues valves o closques)
La pluja, el vent i els canvis de temperatura han anat modelant el relleu fins a donar les formes actuals al que havia sigut un antic mar.
Tot aquest conjunt d'éssers vius fossilitzats els podem observar actualment a la zona de La Tossa i els seus voltants.
A la part baixa de La Tossa i al fons de la Conca d'Òdena, hi trobem margues de color gris-blavós pertanyents a la formació geològica "Igualada", repletes de restes de fòssils de foraminífers (microorganismes unicel·lulars).
 Els més abundants són: la discociclina (forma de disc amb una protuberància al mig), el nummolit (forma de llentia), l'operculina (forma de cargol aplanat) i asterodiscus (forma estrellada).
Altres éssers vius marins: crancs, bivalves i gasteròpodes.
A la part més alta de La Tossa, hi trobem materials més durs: calcàries bioconstruides de la formació geològica "La Tossa", formada per esculls coral·lins que són la simbiosi de coralls i altres éssers vius marins.

gasteròpodes (cargols marins)
 Hi trobem: coralls (animals petits, de vida colonial d'aigües tranquil·les, poc profundes i netes), algues, bivalves (mol·luscs de dues valves o closques), gasteròpodes (cargols marins), equinderms (eriçons de mar), i ostràcodes (ostres), entre d'altres.

A la part més alta d'aquest escull, hi ha fòssils de colònies de corall en forma de plat. Prenien aquesta forma perquè les algues verdes associades rebessin el màxim de llum solar per poder fer la fotosíntesis.
          

(PDF) Informe geològic