El
castell de la Tossa de Montbui és un dels testimonis
arquitectònics que encara resten de la línia fronterera
de l'any 1000. El que queda de l'antic castell és
la torre de defensa que formava part d'un nucli més complex,
disposat a l'extrem del pla de la muntanya a mode d’esperó
defensiu. Té una forma rectangular, amb els angles arrodonits,
uns 12 m d'amplada per uns 7 de llarg i uns 2 m de gruixària.
La paret està construïda amb morter de pedra i calç. Com
a fet significatiu, i que marca realment l’època en què
es va construir la torre o castell, cal destacar l'Opus
Spicatum, que es pot veure a la part superior de la façana.
(S'anomena Opus Spicatum a la forma de col·locació de
les pedres en forma d'espiga o espina de peix.) A aquesta tècnica
constructiva se li ha atribuït una certa significació
simbòlica i es troba en les construccions de l’època
pre-romànica. Interiorment té dues sales, una
construïda recentment en l’ultima intervenció de
consolidació del castell, i l'altra, que encara es conserva de
la construcció primitiva, coberta amb volta. Ambdues estan
actualment convertides en Museu.
En el
seu interior es mostres eines relacionades amb la vida rural, la
majoria actualment en desús. S'hi mostres falçs,
esclopets, falçons, aixades, etc. utensilis que han estat
recollits en les diferents masies de la contrada.
D'entre
els elements que hi ha cal destacar un trill de sílex i les
almorratxes típicament catalanes, que actualment encara es fan
servir per espargir aigua d'olor el dia de l'aplec del Roser que se
celebra el tercer diumenge de maig.
També hi ha una sala d'exposicions amb fotografies de la Tossa.
El
castell de la Tossa de Montbui és un dels testimonis
arquitectònics que encara resten de la línia fronterera
de l'any 1000. El que queda de l'antic castell és
la torre de defensa que formava part d'un nucli més complex,
disposat a l'extrem del pla de la muntanya a mode d’esperó
defensiu. Té una forma rectangular, amb els angles arrodonits,
uns 12 m d'amplada per uns 7 de llarg i uns 2 m de gruixària.
La paret està construïda amb morter de pedra i calç. Com
a fet significatiu, i que marca realment l’època en què
es va construir la torre o castell, cal destacar l'Opus
Spicatum, que es pot veure a la part superior de la façana.
(S'anomena Opus Spicatum a la forma de col·locació de
les pedres en forma d'espiga o espina de peix.) A aquesta tècnica
constructiva se li ha atribuït una certa significació
simbòlica i es troba en les construccions de l’època
pre-romànica. Interiorment té dues sales, una
construïda recentment en l’ultima intervenció de
consolidació del castell, i l'altra, que encara es conserva de
la construcció primitiva, coberta amb volta. Ambdues estan
actualment convertides en Museu.
