És un dels territoris dels Països Catalans i es troba dividit administrativament en dues parts: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial.
Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.
El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).

• La Catalunya del Sud és formada actualment per una de les comunitats autònomes dominades per l’estat espanyol, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
• En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66). El francès n'és l'única llengua oficial.

Al mon  hi ha moltes pàtries; totes les hem de respectar i estimar, perquè son formades per persones. I és natural que estimem la terra dels nostres pares, que té les seves característiques i valors diferents de les altres pàtries.

· · · / / / · · ·  Peró hi ha un patriotisme real de debò, que és bo, viu, sentit, eficaç, que vol fer bé a la pàtria i en fa; que hi esmerça temps, diners i sacrificis. Aquest patriotisme, quan posa de relleu la dimensió nacional, sol dir-se i se el nacionalisme. Els nacionalismes, si no tenen defectes greus que fan mal –injustícia, agressió, domini, actituds excloents- són bons i acceptables, i no molesten als altres. Son una riquesa per ells mateixos y no provoquen cap dany a cap altre nació.

Els qui fan el contrari, causant malestar i injustícia, de formes diverses, a altra o altres nacions, no son bons, ni acceptables i poden ser diferents: uns fan mal de sofriment, persecució, guerra i mort, i altres no arriben a les armes, sang i mort, però fan sofrir d’altres maneres. El nacionalisme “exacerbat” no és bo perquè, a més de fer us exagerat dels seus valors i drets humans, s’atribueix el dret de negar, impedir o perseguir –i anihilar, si pot -, els drets i valors humans d’una altre nació, dret que no té i que ningú no li ha donat; fa abús de poder, força o violència. No hi ha cap persona o grup nacional de persones que tingui el dret de negar, perseguir o destruir els drets humans autèntics d’una altre persona o d’una nació; les persones que ho intenten o ho fan, fan cosa dolenta, fan nacionalisme més o menys dolent.   · · · / / / · · ·

A Catalunya hi ha un nacionalisme natural que és just, que estima, manté i defensa els seus valors i drets humans i no és injust ni vol dominar altres nacions. Sobre el nacionalisme moderat català hi ha la pressió i el domini injust del nacionalisme estatal castellà, que no respecta gaire els valors nacionals catalans. És un nacionalisme exacerbat que abusa dels altres nacionalismes de l’Estat espanyol Aquest nacionalisme injust castellà ha fet molt de mal i per això no tenim obligació d’acceptar com a bones les coses que no ho son   · · · / / / · · ·  
· · · / / / · · ·  Alhora, amb informació, honestedat i diàleg tenim dret a defensar la nostra nacionalitat i el nostre nacionalisme en tot el que té de bo.   · · · / / / · · ·                                                                             

· · · / / / · · ·   Catalunya per tant, pot i deu alliberar-se del nacionalisme castellà en tot allò que te d’injust, perquè és una realitat que ha fet i fa encara mal, en diferents aspectes. Catalunya té tot el dret a defensar i mantenir viva la seva identitat real en tot allò que té de bo, que és molt, per patriotisme, per drets humans. La identitat i els valors humans no els ha donat el nacionalisme castellà.

Cap persona ni grup de persones no té el dret de dominar els altres, llevant o privant valors i drets humans.

Aquests principis són de dret natural, de sentit comú, i ho afirmen documents del magisteri social de l’Església; si no es resolen aquests problemes de nacionalismes injustos, de nacions opriments i nacions oprimides, es farà molt mal i mai no hi haurà pau, sinó que hi haurà més o menys guerra, calenta o freda. Hi ha encara altres motius. · · · / / / · · ·