L’Anoia
és una comarca qualificada com
artificial, formada per territoris amb característiques molt
diferents que s’han agrupat com si es tractessin de peces
d’un gran trencaclosques.
Al nord, l’Alta Anoia; al centre, la conca
d’Òdena;
al sud, la Baixa Anoia; als extrems, uns territoris a prop del Baix Llobregat i
d’altres, cercant la conca de Barberà.
L’Anoia és diversitat. Aquesta és la
seva
singularitat, aquesta és la seva personalitat i aquest fet,
que
a priori pot semblar negatiu, és realment el que li
proporciona
l’interès. L’Anoia és una
comarca de pas i
d’assentament. No és mera casualitat que fos la
terra on va viure en Pau, el Pierolapithecus Catalanicus, als Hostalets
de Pierola, un antropoide que va viure fa 13 milions d’anys,
el primer d´aquesta edat que
es troba al món i que en breu serà
màxim
protagonista de l’empenta turística de la comarca.
És una terra que
al llarg dels segles ha sumat cultures, ha aglutinat diverses maneres
de pensar i d’actuar, ha vist passar grans viatgers i
senzills
comerciants o ramaders i al mig de Catalunya ha senyalat
la divisòria entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
El seu clima
també és un aiguabarreig que combina la
continentalitat de la zona nord, a redós dels altiplans
segarrencs, la mediterraneitat de la zona sud, ja en contacte amb les
terres del
Penedès, i el clima de muntanya mitjana i baixa que trobem a
la part central de la comarca, a la conca d’Òdena. I
aquesta amalgama de cultures, de maneres de viure i de morir, de
treballar a la terra o a la indústria, de dialogar i
d’enfrontar-se, a deixat constància perenne a
l’Anoia. L’home, des de la nit dels temps, ha
deixat la
seva petjada, ha deixat constància de la seva
manera de viure en edificis, en
petites capelles rurals i grans temples i esglésies, en
recintes de treball i en espais de lleure, en castells de defensa i en
monuments funeraris. La varietat és el gran atractiu de
l’Anoia.
Segons: Geographica Mapamundi
