Aquesta llegenda ens
explica com un dia de primavera, un pel·legrí va
trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.
La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa
Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un
rosegó de pà.
El pel·legrí quan va veure a
la Maria va dir:
- Bon dia, em podria donar una mica de pà? - va demanar el
pel·legrí.
- Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem
en sequera? - li va dir Maria Llopart.
- Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! -
va contestar el pel·legrí.
I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:
- És impossible, jo no tinc pà! - I la Maria es
va ficar a plorar.
Llavors el pel·legrí, que diuen que era un
àngel, li va dir:
- Tot té remei, la sequera s'acabarà si feu una
processó amb la imatge del Sant Crist. Així que,
si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la
paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a
passejar i aleshores plourà i s'acabarà la
sequera.
La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un
pà acabat de fer, i va cridar:
- MIRACLE!, Tinc pà! - però quan va sortir a
donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja
no hi era.
La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret
i van trobar el Sant Crist. Després van demanar
permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell
els hi va dir que podíen fer la processó el dia
28 d'abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar
ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.
Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d'abril i, llavors, van
començar a sortir núvols negres, a caure gotes
grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va
ploure.
Des d'aquell 28 d'abril de l'any 1688, cada 28 d'abril es celebren les
festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per
la vila.
![]() |