ELS ALMOGAVERS
Els almogàvers eren unes
companyies deguerres professionals, soldats mercenaris, sobretot
catalans i aragonesos, quevan ser emprats en la lluita contra els
musulmans. Especial relleu històric vancobrar els
almogàvers catalans i aragonesos que van lluitar al costat
de JaumeI el Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i
València, i Pere II elGran en la conquesta de
Sicília i per rebutjar la invasió francesa.
Més endavant, van participar en lesGuerres de
Sicília al servei del rei Frederic II.
En aquella època va ser coneguts per laseva habilitat i
agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien delsaqueig,
però en temps de pau acostumaven a ser una font de problemes
ja que esdedicaven a saquejar la població pagesa.
Així, van servir al rei Frederic II deSicília
fins a la pau de Caltabellota, que va obligar Frederic II a dissoldreel
seu exèrcit, integrat, principalment, pels mercenaris
almogàvers.
Després van formar l’Expedició Catalana
aOrient (1302-1311), duta a terme per la Gran Companyia Catalana que,
sota ladirecció de Roger de Flor (guerrer de fortuna,
corsari i antic cavallertempler), va ajudar l’Imperi
Bizantí contra els turcs.
Així, Roger de Flor es va
dirigir aConstantinoble amb més de 6.000
almogàvers i un bon nombre de cavallers als
crits de "Desperta Ferro" i “Sant Jordi” van
eliminar 7.000 turcs (d’un total de 18.000), mentre
els catalans només registraren 180 baixes. Lesvictòries dels almogàvers
a l’Àsia Menor van despertar els recels
delsbizantins i l’odi popular pels abusos dels seus homes, i
així, l’any 1305,Roger de Flor va ser assassinat
víctima de les intrigues de la cort imperialbizantina.
Aleshores, els almogàvers –dirigits per Bernat
d’Entença, Bernat deRocafort i Ramon
Muntaner– van revoltar-se per venjar la mort del seu cap
(laVenjança Catalana) i van formar la Companyia Catalana
d’Orient, amb base aGal·lípoli, van
saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Màrmara i
ladel Bòsfor.
Posteriorment, els almogàvers van passaral servei de
diversos senyors, fins que van ocupar el ducat d’Atenes i
s’hi vanestablir. Més tard, van conquerir el sud
de Tessàlia, on van crear el ducat deNeopàtria.
La Companyia va organitzar aquests ducats com una república
militar.Hi va crear les institucions i va elegir els propis governants,
si bé quereconeixien la sobirania dels reis de
Sicília.
Tot i que
els catalans van mantenir lapresència als ducats, aquests no
van quedar units formalment a la Coronad’Aragó
fins al 1380, poc abans de que els ducats desapareguessin.
![]() |